EL SEGRIÀ FA UN PAS ENDAVANT EN LA SOSTENIBILITAT AMB LA NOVA PLANTA DEL CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DE MONTOLIU, QUE TINDRÀ UNA CAPACITAT DE 60.000 TONES A L’ANY DE FRACCIÓ RESTA I DE 15.000 DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

Joan Ramon Guillaumet, Anna Barnadas i David Masot, tallant la cinta

L’equipament ha estat inaugurat aquest dijous i ha suposat una inversió de més de 20M€ finançats íntegrament per l’Agència Catalana de Residus. David Masot ha destacat que l’obra ha de permetre situar el percentatge de recollida del Segrià en les quotes que marca la Unió Europea.

El Consorci de Residus del Segrià, del que forma part el Consell Comarcal del Segrià, ha inaugurat aquest dijous la nova planta del Centre de Tractament de Residus del Segrià (CTRMS) de Montoliu de Lleida, una obra emblemàtica que suposa donar un pas endavant pel que fa al desenvolupament sostenible de les comarques de Ponent. El projecte, que va col·locar la primera pedra al gener del 2020, ha representat una inversió de 20.518.383,45€ IVA inclòs que han estat finançats íntegrament per l’Agència Catalana de Residus. L’actuació ha estat executada per l’empresa UTE Tractaments Ecològics del Segrià.

L’acte inaugural ha comptat amb les intervencions d’Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; David Masot, president del Consell Comarcal del Segrià i del Consorci de Residus del Segrià; i Josep Guillamet, alcalde de Montoliu de Lleida. També hi han assistit, entre d’altres, Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya, i Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a més de representants de diferents alcaldies i consellers i conselleres del Segrià.

En la seva intervenció, David Masot ha destacat les xifres que oferirà la planta quant a capacitat de gestió de residus, tot remarcant que l’equipament ha de permetre incrementar el percentatge de recollida selectiva que fan els municipis de la comarca fins a situar-lo dins les quotes que marca la Unió Europea, amb la qual cosa representarà un gran avanç per a la comarca del Segrià a nivell de reciclatge i de sostenibilitat. El president també ha dit que, ara per ara, el nou abocador no suposarà un increment en els costos per al contribuent, tot i que son càlculs que s’hauran de fer anualment.

Cal recordar que actualment la comarca del Segrià ha augmentat de manera considerable el percentatge de recollida selectiva, amb una mitjana del 65% en els seus 37 municipis, dels quals 22 tenen recollida porta a porta –amb un 80% de recollida selectiva– i 15 municipis tenen el sistema d’illes, amb un 45% aproximadament. En aquest sentit, el repte és, segons ha explicat David Masot, d’una banda que “entri quan menys rebuig a l’abocador, millor”, i d’altra banda, “revaloritzar els residus resta i treure’n un profit”, amb la qual cosa s’aconseguirà que “l’abocador comarcal tingui una vida més llarga”.

A tot això cal afegir-hi que, al marge de poder gestionar un volum molt més elevat de residus i de fer-ho d’una manera més eficient, la nova planta compta amb un disseny flexible i amb tecnologia modular que el fa fàcilment adaptable a les necessitats que pugin anar sorgint i fer-ho sense que sigui necessàries grans inversions.

La nova planta del Centre de Tractament de Residus té una capacitat de 60.000 tones/any de la fracció resta (MOR); de 15.000 tones/any de tractament de la fracció FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals), i de 2.050 tones/any de fracció vegetal, sent el tractament biològic d’una capacitat per a 32.878 tones/any de fracció resta, i de 18.638 tones/any de fracció FORM, després de mescla amb fracció vegetal.

La nau del procés de pretractament és d’una sola planta de 4.132 m2 de superfície i 11 m de gàlib, construïda en formigó prefabricat i coberta lleugera de xapa Sandwich, amb llums de 32,5 m, i disposa de sector per a fossat de recollida de residus que ocupa 1.120 m2, i d’un sector de serveis auxiliars de 150 m2 repartits en tres plantes situades a l’interior de la nau, on s’inclou la sala de control. A destacar que aquesta nau serà de pretractament de la fracció resta (RSU), un residu que fins a la data anava tot a dipòsit controlat. Aquest pretractament suposarà que el 50% aproximadament en un principi sigui material valoritzable, tot i que l’objectiu és que el pretractament sigui cada cop més eficient i que la quantitat de RSU que vagi a dipòsit sigui la menor possible.

Pel que fa a les naus de processament de la MOR i FORM, igualment construïdes amb estructura de formigó prefabricat i coberta Sandwich, també són d’una sola planta i de 7 m de gàlib, i no disposen de tancament lateral, ocupant una extensió total de 10.400 m2 amb llums que arriben als 39 m, en què es destina una superfície de 4.200 m2 per al tractament biològic, i de 6.200 m2 per a la zona de maduració de MOR. La zona de tractament biològic està formada per 13 trinxeres de 200 m2 i 3,5 d’altura en la part posterior. El procés d’afinament de MOR es disposa d’un espai annex d’una sols planta de 1.450 m2 i d’un gàlib de 8 m. El CTR es complementa amb una edificació aïllada de 220 m2, d’una planta, destinada a l’ús docent, denominada Aula Ambiental.

Les naus inclouen tots els serveis auxiliars per al funcionament: xarxes de recollides d’aigües i lixiviats; fontaneria; electricitat i enllumenat, incloent xarxa elèctrica interior de 25kV amb dos centres de transformació de 400 kVA i 1.000 kVA per a serveis auxiliars i procés; respectivament, xarxes d’extinció d’incendis de BIE i Hidrants amb estació de bombament de 245 m3/h, i sistema de ventilació per a tractament d’olor d’un volum d’aire de 128.000 m3/h en la nau tancada de Pretractament, i xarxes de sanejament i sistema de climatització per als locals tècnics, i sistema de control de procés a base de dos autòmats redundants amb capacitat per a govern per a fins a 5.000 senyals de procés entre entrades i sortides analògiques i digitals.